La substància econòmica a Andorra: tot el que cal saber

Situat a la immensitat dels Pirineus, Andorra s'ha coronat com una de les destinacions preferides per als emprenedors i inversors a nivell internacional. No només és un país amb una alta qualitat de vida, sinó que també té les mesures fiscals més lliures. Tanmateix, hi ha un concepte que és molt important per als emprenedors que volen establir-se a Andorra: la substància econòmica.

Quina és la substància econòmica de les empreses?

La substància econòmica fa referència a la necessitat que les activitats empresarials, financeres i operatives d'una entitat coincideixen amb el lloc on es registren els ingressos i els costos a efectes fiscals.

Això vol dir que si una empresa es beneficia d'un règim fiscal favorable en un determinat país, també s'espera que tingui una presència i activitat comercial "substancial".

Per tant, la substància econòmica implica tenir empleats, habitatges actius i prendre decisions empresarials dins del mateix territori fiscal.

Quins són els components principals de la substància econòmica?

Per assegurar-vos que una empresa té substància econòmica, heu de parar atenció als components següents:

Activitat real: L'empresa ha de desenvolupar operacions comercials tangibles des del país on està registrada a efectes fiscals. Pot produir béns, prestar serveis o qualsevol altra activitat legítima.

• Activitat real: L'empresa ha de desenvolupar operacions comercials tangibles des del país on està registrada a efectes fiscals. Pot produir béns, prestar serveis o qualsevol altra activitat legítima.
• Actius materials: quan una empresa inverteix en actius tangibles com oficines, maquinària i inventari, generalment és perquè resideix al país. No es tracta només de tenir una bústia i una adreça postal en un territori fiscal favorable.
• Empleats: si una empresa té el seu gerent resident, empleats amb funcions, presa de decisions i gestió de les operacions del dia a dia, és més probable que tingui substància econòmica.
• Presa de decisions: una empresa que decideix les seves estratègies i operacions al país on està registrada té més probabilitats de tenir substància econòmica.

A més d'aquests factors essencials, per garantir que una empresa tingui substància econòmica, s'han de tenir en compte els contractes i acords (negociats, signats i executats a la jurisdicció), els registres locals (com ara la comptabilitat) i les auditories periòdiques per garantir el compliment. amb la normativa local.

Al cap i a la fi, la substància econòmica no s'ha de revisar només una vegada, sinó que s'ha d'actualitzar amb freqüència a mesura que les empreses creixen i canvien les normatives internacionals.

Quina importància té per a les empreses?

La substància econòmica a les empreses aporta alguns beneficis essencials:

• Legitimitat: Ajuda a demostrar que les empreses tenen operacions legítimes al territori i no busquen evitar impostos.
• Evitar la doble imposició: la substància econòmica ajuda a les empreses a beneficiar-se dels tractats per evitar la doble imposició, és a dir, eliminar el risc de ser gravada dues vegades.
• Reputació: Les pràctiques fiscals de les empreses estan cada cop més controlades, i tenir substància econòmica ajuda a tenir una imatge més professional.

D'altra banda, no presentar substància econòmica al país on l'empresa està registrada a efectes fiscals comporta riscos. A més, és perseguit per la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) i la UE. A continuació, us les presentem:

• Ajustaments: L'Administració tributària podrà ajustar-se quan analitzin que els ingressos i costos declarats no reflecteixen la realitat econòmica de l'empresa.
• Sancions: el no tenir substància econòmica pot comportar sancions econòmiques importants, segons la jurisdicció.
• Denegació dels beneficis del tractat: si no tens substància econòmica, accedir a un tractat per evitar la doble imposició es fa més complicat.
• Danys a la reputació: l'evasió fiscal està molt penalitzada en termes d'imatge, ètica i relacions públiques.
• Litigació: la manca de substància econòmica pot donar lloc a litigis prolongats i costosos amb les autoritats fiscals.

Andorra i la substància econòmica de les empreses

Andorra és un país en constant evolució. Ha dut a terme diverses reformes i noves normatives per seguir les directrius i normatives internacionals en matèria fiscal.

Això reflecteix que Andorra és un país amb transparència i cooperació fiscal internacional. Aquests són alguns dels canvis i normatives més importants:

• Impost sobre la Renda de Societats (IS): estableix un tipus impositiu per als beneficis de les societats, partint de l'impost de societats anteriorment inexistent.
• Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF): S'aplica als ingressos de les persones físiques. Abans d'aquesta reforma, Andorra no tenia aquest impost.
• Acords per evitar la doble imposició (DTAA): Andorra ha estat treballant dur per arribar a acords per evitar la doble imposició amb països com Espanya, França, Portugal, Luxemburg, Liechtenstein, Malta, Emirats Àrabs Units, Xipre i San Marino. L'objectiu és fomentar la inversió als països implicats.
• Intercanvi automàtic d'informació: Andorra ha adoptat els de l'OCDE Estàndard comú d'informes (CRS) intercanviar automàticament informació financera per combatre l'evasió fiscal.
• Llei d'establiments permanents: Aquesta llei està alineada amb les directrius de l'OCDE per definir i regular la figura dels establiments permanents a Andorra.
• Llei de modificació del sistema fiscal: aquesta llei va ajustar el sistema fiscal d'Andorra en àmbits com la fiscalitat indirecta i les retencions a la font.
• Reformes al sector bancari: per mantenir la coherència amb els estàndards globals, Andorra ha dut a terme diverses reformes al seu sector bancari per augmentar la transparència i combatre el blanqueig de capitals.
• Adhesió a convenis internacionals: Andorra s'ha adherit a convenis internacionals com el Conveni de l'OCDE d'Assistència Administrativa Mútua en Matèria Fiscal.

En conclusió, la substància econòmica és un concepte essencial en la fiscalitat internacional moderna. Les empreses han d'assegurar la seva presència i operacions al país on realitzen els seus efectes fiscals per evitar problemes legals i greus sancions reputacionals.